dilluns, 7 de novembre de 2016

COMPOSITORS

MICHEL-RICHARD DELALANDE (Paris 1657-Versalles 1726)
Va ser un compositor, violinista i organista francès. Va treballar pel rei Lluís XIV, qui li va donar el càrrec de director de la seva orquestra. Sobretot va composar música religiosa (sacra), ja que era el rei qui li ho encarregava i manava, però també va poder composar peces de música profana (laica) com a divertiments, ballets i també les seves simfonies pels sopars i festes del rei.
Per tal de poder-nos ubicar en l'època, primer vam explicar els motius pels quals Delalande va composar la peça:
Lluís XIV, a qui anomenaven el rei del sol, volia fer una festa per proclamar que la seva filla es casaria. Volia demostrar que era el millor rei de tots davant dels seus súbdits i de reis, reines, prínceps i princeses d’altres contrades a través de les seves millors menges i música. 
Per això va encarregar al seu cuiner que preparés quelcom molt especial. Al seu músic, Delalande, va manar-li que creés una música preciosa i majestuosa que ressonés per tot el palau. 
Delalande va pensar en com estarien asseguts els convidats, és a dir, en una taula molt molt llarga on el rei seuria de cap de taula amb la seva família més propera. Per tal de complaure’l i que, tant ell com la resta, tinguessin ben a prop els millors músics de la contrada, va decidir posar dos grups de músics. Els del costat dels convidats seria més nombrós que els del costat del rei i la idea seria que fessin un diàleg entre ells.
Com que uns eren un grup més nombrós que l'altre, va crear aquest diàleg de repetició a mode d'ECO. Això també feia que un grup de músics sonés més fort i l'altre més fluix.
Lluís XIV (rei del sol)
Palau de Versalles













 
 
 
 
 
 
 
 
Georg Friedrich Händel
Va néixer a Alemanya el 1685 i va morir l’any 1759. La seva família era força benestant però que no tenien massa relació amb la música. A casa seva hi havia un clavicèmbal, un piano antic. Resulta que durant moltes nits, els familiars i la gent del servei de la casa, sentien sons harmoniosos que venien del graner; ho atribuïen a un follet entremaliat... 
Però, un dia, van decidir anar a veure qui era aquell follet i... sabeu qui era? Händel!!! Tot i ser molt petit, ja aprenia tot sol a tocar aquell instrument.

Mica en mica va anar aprenent diversos instruments i maneres d'escriure música, amb mestres diversos. Va anar creixent i va anar composant moltes peces. La que s'escolta a continuació és obra seva. Escolteu a veure si reconeixeu algun instrument i també imagineu on sou, què veieu o què sentiu a través dels instruments que sonen. 


Un dels instruments que tocava Händel va ser l'orgue. En la majoria d'esglésies n'hi ha. És un instrument aeròfon (de vent) immens, que es toca a través d'un teclat com el d'un piano però també en té als peus. La manera com produeix el so és a través de vent (aire a pressió) per tubs de diferent longitud, forma, construcció i material. Aquests es classifiquen en registres o jocs. En l'actualitat, el vent és generat per un o més ventilador/s elèctric/s. Antigament, el vent era subministrat per un sistema més o menys complex de manxes que eren accionades mitjançant palanques, mogudes per una o més d'una persona que assistia l'organista, anomenades manxaires. Cada orgue és diferent perquè no està estipulada la seva grandària. 








com sona l'orgue?



 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada