divendres, 2 de desembre del 2016
diumenge, 13 de novembre del 2016
LES EMOCIONS: LA TRISTESA
AQUEST CURS A P5 TREBALLAREM LES EMOCIONS A PARTIR DE DIFERENTS MÚSIQUES.
PRIMER DE TOT, HEM FET UNA ROTLLANA I ENS HEM ANAT PASSANT LA TITELLA DE LA TRISTESA AL MATEIX MOMENT QUE CADA NEN/A HA EXPLICAT QUINA COSA O QUINES COSES EL FAN ESTAR TRIST.
PRIMER DE TOT, HEM FET UNA ROTLLANA I ENS HEM ANAT PASSANT LA TITELLA DE LA TRISTESA AL MATEIX MOMENT QUE CADA NEN/A HA EXPLICAT QUINA COSA O QUINES COSES EL FAN ESTAR TRIST.
DESPRÉS HEM ESCOLTAT: LA MÚSICA MÉS TRISTA DEL MÓN https://www.youtube.com/watch?v=OGvd6Pmn5WA
I PER ACABAR, HEM FET UN DIBUIX PER PENJAR-HO EN UN MURAL A L'AULA DE MÚSICA.
LA MARXA TURCA DE MOZART
A LA CLASSE DE MÚSICA HA APAREGUT LA CAPSA DELS COMPOSITORS. L'HEM OBERT I HEM VIST QUE HI HAVIA UNES QUANTES FOTOGRAFIES DE DIFERENTS COMPOSITORS CLÀSSICS.
HEM PARLAT SOBRE QUÈ FA UN COMPOSITOR I AVUI HEM ESCOLTAT LA MARXA TURCA DE MOZART.
ESTIRATS A TERRA, ENS HEM RELAXAT. HEM PASSAT UNA ROBA PER SOBRE DE CADA NEN/A I ENS HEM QUEDAT TAPATS ESCOLTANT AQUESTA MÚSICA.
TOT SEGUIT, ENS HEM DISFRESSAT AMB LES ROBES I HEM BALLAT LA MÚSICA REPRESENTANT EL QUÈ EREM: FANTASMES, PRINCESES, CAVALLERS, SUPERHEROIS...
dissabte, 12 de novembre del 2016
LES QUATRE ESTACIONS DE VIVALDI
AQUEST CURS A P3 TREBALLAREM LES QUATRE ESTACIONS DE VIVALDI.
AQUEST NOVEMBRE HEM ESCOLTAT L'ESTACIÓ: "LA TARDOR" I ENS HA AGRADAT MOLT!!!
ABANS DE COMENÇAR HEM PRESENTAT AQUEST COMPOSITOR, HEM VIST LA SEVA IMATGE, HEM PARLAT UNA MICA SOBRE ELL I ENS HEM FIXAT QUE TOCAVA EL VIOLÍ.
TOT SEGUIT HEM PARLAT DE DIFERENTS COSES QUE PASSEN A LA TARDOR (HI HA CARGOLS, PLOU MOLT, FA VENT, CAUEN LES FULLES DELS ARBRES, SURTEN BOLETS, MENGEM CASTANYES, MONIATOS, VE LA CASTANYERA...).
DESPRÉS ENS HEM ESTIRAT A TERRA PER ESCOLTAR AQUESTA PEÇA.
UN COP L'HEM ESCOLTAT, HEM REPRESENTAT LA TARDOR DE VIVALDI IMAGINAT-NOS QUE ÈREM: CARGOLS, FULLES, ARBRES, PLUJA, VENT O BOLETS.
HA SIGUT MOLT DIVERTIT!!!
dilluns, 7 de novembre del 2016
COMPOSITORS
MICHEL-RICHARD DELALANDE (Paris 1657-Versalles 1726)
Va
ser un compositor, violinista i organista francès. Va treballar pel rei
Lluís XIV, qui li va donar el càrrec de director de la seva orquestra.
Sobretot va composar música religiosa (sacra), ja que era el rei qui li
ho encarregava i manava, però també va poder composar peces de música
profana (laica) com a divertiments, ballets i també les seves simfonies
pels sopars i festes del rei.
Per tal de poder-nos ubicar en l'època, primer vam explicar els motius pels quals Delalande va composar la peça:
Lluís
XIV, a qui anomenaven el rei del sol, volia fer una
festa per proclamar que la seva filla es casaria. Volia demostrar que
era el millor rei de tots davant dels seus súbdits i de reis, reines,
prínceps i princeses
d’altres contrades a través de les seves millors menges i música.
Per
això va
encarregar al seu cuiner que preparés quelcom molt especial. Al seu
músic, Delalande, va manar-li que creés una música preciosa i majestuosa
que ressonés per tot el palau.
Delalande
va pensar en com estarien asseguts els convidats, és a dir, en una taula molt molt llarga
on el rei seuria de cap de taula amb la seva família més propera. Per tal de complaure’l i que, tant ell com la
resta, tinguessin ben a prop els millors músics de la contrada, va decidir
posar dos grups de músics. Els del costat dels convidats seria més nombrós que
els del costat del rei i la idea seria que fessin un diàleg entre ells.
Com
que uns eren un grup més nombrós que l'altre, va crear aquest diàleg de
repetició a mode d'ECO. Això també feia que un grup de músics sonés més
fort i l'altre més fluix.
Lluís XIV (rei del sol) |
Palau de Versalles |
Georg Friedrich Händel
Va néixer a Alemanya el 1685 i va morir l’any 1759. La seva família era força benestant però que no tenien massa relació amb la música. A casa seva hi havia un clavicèmbal, un piano antic. Resulta que durant moltes nits, els familiars i la gent del servei de la casa, sentien sons harmoniosos que venien del graner; ho atribuïen a un follet entremaliat...
Va néixer a Alemanya el 1685 i va morir l’any 1759. La seva família era força benestant però que no tenien massa relació amb la música. A casa seva hi havia un clavicèmbal, un piano antic. Resulta que durant moltes nits, els familiars i la gent del servei de la casa, sentien sons harmoniosos que venien del graner; ho atribuïen a un follet entremaliat...
Però,
un dia, van decidir anar a veure qui era aquell follet i... sabeu qui era?
Händel!!! Tot i ser molt petit, ja aprenia tot sol a tocar aquell instrument.
Mica en mica va anar aprenent diversos instruments i maneres d'escriure
música, amb mestres diversos. Va anar creixent i va anar composant moltes
peces. La que s'escolta a continuació és obra seva. Escolteu a veure si
reconeixeu algun instrument i també imagineu on sou, què veieu o què sentiu a
través dels instruments que sonen.
com sona l'orgue?
L'ALTURA
Havent descobert els aguts i els greus a través del nostre amic TUCAN (flauta d'èmbol), vam posar-nos a prova amb unes imatges. El TUCAN sonava així:
- d'agut a greu
- de greu a agut
- un so agut mantingut
- un so greu mantingut
DELALANDE - EL FORT I EL FLUIX
MICHEL-RICHARD DELALANDE (Paris 1657-Versalles 1726)
Va ser un compositor, violinista i organista francès. Va treballar pel rei Lluís XIV, qui li va donar el càrrec de director de la seva orquestra. Sobretot va composar música religiosa (sacra), ja que era el rei qui li ho encarregava i manava, però també va poder composar peces de música profana (laica) com a divertiments, ballets i també les seves simfonies pels sopars i festes del rei.
Aquesta peça ens va servir per a poder treballar la qualitat del so INTENSITAT = FORT I FLUIX.
Per tal de poder-nos ubicar en l'època, primer vam explicar els motius pels quals Delalande va composar la peça:
Lluís XIV, a qui anomenaven el rei del sol, volia fer una
festa per proclamar que la seva filla es casaria. Volia demostrar que era el millor rei de tots davant dels seus súbdits i de reis, reines, prínceps i princeses
d’altres contrades a través de les seves millors menges i música.
Per això va
encarregar al seu cuiner que preparés quelcom molt especial. Al seu músic, Delalande, va manar-li que creés una música preciosa i majestuosa que ressonés per tot el palau.
Delalande
va pensar en com estarien asseguts els convidats, és a dir, en una taula molt molt llarga
on el rei seuria de cap de taula amb la seva família més propera. Per tal de complaure’l i que, tant ell com la
resta, tinguessin ben a prop els millors músics de la contrada, va decidir
posar dos grups de músics. Els del costat dels convidats seria més nombrós que
els del costat del rei i la idea seria que fessin un diàleg entre ells.
Com que uns eren un grup més nombrós que l'altre, va crear aquest diàleg de repetició a mode d'ECO. Això també feia que un grup de músics sonés més fort i l'altre més fluix.
Lluís XIV (rei del sol) |
Palau de Versalles |
Com ho vam treballar?
- Primera escolta = imaginar on són i intentar esbrinar instruments.
- Explicar la història anterior i comentar els instruments de l’orquestra barroca.
- Segona i tercera escolta = dividim els infants en: la família reial, els convidats, dos grups de músics (uns toquen fort i els altres fluix) i Delalande fent de director. Els que fan de músics imaginen un instrument de la orquestra i l’imiten. Després que la mestra faci un exemple com a directora toca el torn dels infants. Tots acaben fent de músics i d’observadors (convidats/família reial).
divendres, 4 de novembre del 2016
quan ve la tardor...
Arribada la tardor...
Cal anar aprenent noves cançons. Aquesta és ben escaient!!!
(és un cànon però això ho treballarem més endavant...)
Però resulta que per a poder cantar bé cal tenir present tot el nostre cos. Així doncs, vam fer un massatge de clapping (per parelles) i després vam escalfar la veu amb diferents exercicis que ens la fan descobrir i treballar de valent.
Pel massatge de clapping cal posar les mans en forma de cullereta i vas picant curosament les diferents parts del cos per anar-les despertant. Al cap ho vam fer amb les puntes dels dits molt suaument. Escoltàvem la següent peça de percussions amb la qual havíem de seguir el ritme:
Cal anar aprenent noves cançons. Aquesta és ben escaient!!!
(és un cànon però això ho treballarem més endavant...)
Pel massatge de clapping cal posar les mans en forma de cullereta i vas picant curosament les diferents parts del cos per anar-les despertant. Al cap ho vam fer amb les puntes dels dits molt suaument. Escoltàvem la següent peça de percussions amb la qual havíem de seguir el ritme:
EL TUCAN
A classe de música hem continuat fent nous amics. En aquest cas, el TUCAN estava amagat per la classe perquè és molt molt tímid! Però per a buscar-lo havíem de cantar la següent cançó amb els gestos:
"1, 2, 3... ja l'he pres! 2, 3, 4 cap a la butxaca! 3, 4 i 5, ja l'hi tinc!!!"
La meitat de la classe cantava i l'altre buscava. Després vam fer-ho a l'inrevés. Finalment, el TUCAN va aparèixer i va estar molt content de veure'ns!
Però... com el podíem fer cantar?
Ràpidament hi va haver qui deia: l'hem de fer bufar per la cua, sembla com una flauta! Doncs sí, aquest TUCAN el podem fer sonar com una flauta dolça o flauta de bec. Té una EMBOCADURA on hi podem col·locar els llavis i, bufant, fer que soni.
Però... encara no sonava! És clar, el forat de dalt estava tapat i l'aire convertit en so no podia sortir! Vam descobrir una altra cosa: hi havia un tub que sortia disparat! Ostres!
Així doncs, quan vam destapar el forat, el nostre TUCAN va saludar-nos amb un so molt agut i eixordador!
Uns varen proposar de moure el pal endins i enfora. D'aquesta manera vam descobrir que els sons aguts es convertien també en sons greus, com fent sirenes que pugen i baixen.
I és que el TUCAN és com una FLAUTA D'ÈMBOL! L'èmbol és l'encarregat de fer els sons greus i aguts, talment com fent glissandos (les nostres sirenes).
Vam provar d'imitar-lo amb les nostres veus i ajudant-nos de dibuixos imaginaris fets amb el gest dels nostres braços. Els sons i dibuixos podien ser molt diferents: si anava de l'agut al greu, del greu a l'agut o simplement es quedava en un mateix to tota l'estona.
I... per aquells que encara no n'hagin vist mai cap... aquí una imatge d'un preciós TUCAN. Tenen uns colors ben llampants i són d'allò més exòtics!
"1, 2, 3... ja l'he pres! 2, 3, 4 cap a la butxaca! 3, 4 i 5, ja l'hi tinc!!!"
La meitat de la classe cantava i l'altre buscava. Després vam fer-ho a l'inrevés. Finalment, el TUCAN va aparèixer i va estar molt content de veure'ns!
Però... com el podíem fer cantar?
Ràpidament hi va haver qui deia: l'hem de fer bufar per la cua, sembla com una flauta! Doncs sí, aquest TUCAN el podem fer sonar com una flauta dolça o flauta de bec. Té una EMBOCADURA on hi podem col·locar els llavis i, bufant, fer que soni.
Però... encara no sonava! És clar, el forat de dalt estava tapat i l'aire convertit en so no podia sortir! Vam descobrir una altra cosa: hi havia un tub que sortia disparat! Ostres!
Així doncs, quan vam destapar el forat, el nostre TUCAN va saludar-nos amb un so molt agut i eixordador!
Uns varen proposar de moure el pal endins i enfora. D'aquesta manera vam descobrir que els sons aguts es convertien també en sons greus, com fent sirenes que pugen i baixen.
I és que el TUCAN és com una FLAUTA D'ÈMBOL! L'èmbol és l'encarregat de fer els sons greus i aguts, talment com fent glissandos (les nostres sirenes).
Vam provar d'imitar-lo amb les nostres veus i ajudant-nos de dibuixos imaginaris fets amb el gest dels nostres braços. Els sons i dibuixos podien ser molt diferents: si anava de l'agut al greu, del greu a l'agut o simplement es quedava en un mateix to tota l'estona.
I... per aquells que encara no n'hagin vist mai cap... aquí una imatge d'un preciós TUCAN. Tenen uns colors ben llampants i són d'allò més exòtics!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)